No falla mai! Fa cinc mesos que allà on anem, sempre ens saluden amb la mateixa pregunta; és igual si som a Qatar, Singapur, Xile o el Japó. Tant és si la persona que tenim al davant és un taxista que ens recull a l’aeroport de matinada, un home de negocis que ens convida a sopar o una pastissera que ens ensenya una recepta.

Des que vam començar a rodar un programa de televisió sobre exportacions catalanes arreu del món, la benvinguda que rebem a cada país porta integrada una cua que es repeteix una vegada i una altra: “ … i què està passant a Catalunya?”. Els esdeveniments de l’1 d’octubre, recollits per les principals televisions internacionals, van catapultar el procés a una dimensió que mai ens haguéssim imaginat; perquè per molt que volguéssim creure que la identitat catalana es coneixia prou, el cert és que fora de les fronteres europees el conflicte amb l’Estat espanyol, fins aleshores, era una qüestió que tan sols els més interessats tenien sota el seu radar. L’1-O va ser el punt d’inflexió que tots esperàvem. Que des d’aquell dia, qualsevol persona, sigui de la condició que sigui, amb estudis o sense, de ciutat o de poble, jove o gran, ens pregunti per la realitat catalana cada vegada que diem que venim de Barcelona és un triomf de la política exterior que mai els agrairem prou a tots aquells catalans que van lluitar pels seus drets el dia del referèndum.

 

És la mobilització del poble català, ja sigui en massa als carrers, o en una conversa amb un estranger que vol saber més i més sobre el que passa a casa nostra, la que denuncia les injustícies

I de la mateixa manera que ells ho van fer des de dins, molts dels que ara som a l’estranger ens sentim amb la responsabilitat moral de fer-ho des de fora i, quan La Pregunta treu el cap, és quan un s’ha de carregar tot el pes del país a les espatlles, col·locar-se una banda imaginària, i esdevenir nou ambaixador de la República. Les nostres paraules són un petit altaveu poderós. Al continent americà, als nostres interlocutors els agrada fer referència a la unitat de la Madre Patria (com si ells no s’haguessin independitzat d’Espanya!), a l’Àsia es decanten per parlar sobre la força econòmica que Catalunya té dins l’Estat espanyol, i al Pròxim Orient els fa por que el conflicte s’acabi resolent amb una guerra. Ens pregunten per la violència de la policia espanyola, pel govern català empresonat, pel president a l’exili i per la manca de separació de poders de l’executiu del president Rajoy.

La curiositat dels qui anem coneixent aquests mesos a cada viatge es transforma en una oportunitat única per demostrar que els catalans som un poble dialogant i serè, que només aspira a aconseguir la seva independència d’Espanya per la via pacífica. Ara més que mai, amb un govern central que actua enrabiat i sense escrúpols, toca respondre totes les preguntes que faci falta. És la mobilització del poble català, ja sigui en massa als carrers, o en una conversa amb un estranger que vol saber més i més sobre el que passa a casa nostra, la que denuncia les injustícies. Fem que aquesta força travessi fronteres.