Pierre Bourdieu fou un dels principals teòrics de la violència simbòlica; un concepte poc reconegut però lamentablement massa present a les nostres societats.

La violència simbòlica és, per exemple, el maltractament psicològic que pateixen moltes dones per part de les seves parelles, que legitimen el seu comportament a partir de la violència, ja sigui física, verbal, en forma d’insults o de menyspreu. És una forma de violència que s’activa quan es veu alterada la normalitat o la comoditat de qui l’exerceix.

Violència simbòlica és generar por i inquietud a partir de falsedats o mitges veritats per mantenir l’statu quo. Si observem en detall la nostra societat trobarem múltiples formes d’aquesta violència. Però aquest abús de la força també és una forma que utilitzen els estats.

Com ho està fent l’Estat espanyol des de fa temps, però amb intensitat creixent des del passat 20 de setembre. Perquè la presència de milers de policies al port de Barcelona, la intromissió als departaments de Govern, el menyspreu que suposa l’empresonament d’en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, l’empresonament sense dret a defensa de la meitat del Govern, o l’ocupació per part de funcionaris de l’Estat als departaments de la Generalitat, entre moltes d’altres accions impulsades des de Madrid, és fomentar el discurs de la por a partir de la violència simbòlica.

I és que els estats tenen la potestat de l’ús de la força per a la seva defensa però, d’acord amb les Resolucions 2625 i 3314 de les Nacions Unides, cap estat pot utilitzar-la per aplicar el principi de la defensa de la integritat territorial dins de les seves fronteres com a mesura de repressió a l’exercici de l’autodeterminació.

I tampoc cap estat podria vulnerar el dret internacional que reconeix l’autodeterminació com un dret dels pobles, i no una prerrogativa dels estats a concedir o negar. Ja que l’autodeterminació és una expressió democràtica.

I tampoc cap estat hauria de vulnerar els principis fundacionals de la Unió Europea que són, també, els fonaments de les democràcies occidentals establerts per Rousseau, qui argumentava que la única forma de poder polític legítim és el que es troba en la voluntat del poble. Que la sobirania neix en la ciutadania i és qui s’ha d’involucrar en l’elaboració de les lleis que regulen les seves vides. Lleis que, com a tals, estaran sempre subjectes a la voluntat popular. I aquesta és la base del bé comú i la pau social pel manteniment de l’estat de dret. No la violència.

Però l’Estat espanyol està vulnerant tots aquests principis i es creu legitimat a continuar exercint la repressió. Però de la mateixa manera que una dona maltractada pot i ha de denunciar i revertir la situació davant de l’abús i l’amenaça, i ho fa per justícia, dignitat i sense victimisme, la societat catalana, amb la seva classe política al capdavant, revertirà la situació actual perquè la proclamació de la República Catalana del passat 27 d’octubre esdevingui una realitat.

Ens ho devem, ho devem a totes i cada una de les persones que han defensat la llengua i les institucions catalanes. Ho devem a qui l’Estat ha empresonat sense justícia, ho devem als nostres avis i a les nostres àvies i ho devem, també i sobretot, a les nostres filles.