El 29 de setembre d’enguany, com a president de l’associació nacional d’editors de revistes i digitals, l’APPEC, vaig tenir l’oportunitat de denunciar a Brussel·les, al Parlament Europeu, els atacs de l’Estat espanyol als principis democràtics més elementals. Encara no s’havia celebrat el referèndum de l’1 d’octubre però els senyals d’alarma eren més que preocupants. Cossos de seguretat militaritzats entrant a impremtes i empreses de distribució postal sense ordre judicial, efectius irrompent a redaccions i identificant periodistes, webs informatives tancades o bloquejades, requeriments i amenaces a mitjans de comunicació per tal que no informessin sobre el referèndum, detenció injustificada de funcionaris públics, van ser alguns dels fets denunciats a la capital europea. Vam advertir que la passivitat europea davant aquestes violacions flagrants de drets de ciutadans europeus no faria més que encoratjar els seus perpetradors a anar encara més enllà. Tristament, teníem raó. Tres dies després, l’Estat desfermava una repressió violenta i injustificada sobre la població civil que volia exercir el dret democràtic al vot. L’espiral va continuar pujant de to –davant la mateixa passivitat europea– amb l’autocop d’Estat que ha significat l’aplicació espúria de l’article 155 de la Constitució espanyola, la presa de mig Govern com a hostatges, l’exili de l’altra meitat i la imposició d’unes eleccions il·legals i il·legítimes (que l’independentisme guanyarà un cop més, per demostrar a Europa i al món que no s’ha mogut ni un mil·límetre del camí traçat).

 

Potser quan Europa reaccioni ja serà massa tard. I no serà el primer cop

Cap a on va aquesta Europa que no només assisteix impassible al buidatge de la democràcia espanyola (que aviat serà una carcassa sense contingut democràtic), sinó que dona suport explícit a l’actuació de l’Estat vers Catalunya i els catalans? On són els valors fundacionals d’una unió creada per garantir les llibertats i els drets dels seus ciutadans? L’extremisme governa a estats europeus com Hongria, Polònia o Espanya, i creix amb força a França, Alemanya, Grècia o Àustria. Veiem grups ultres agredint i apallissant gent a Barcelona i València, i manifestacions amb presència d’extremistes que invariablement acaben amb incidents violents. El missatge que els líders europeus emeten amb la seva complicitat per omissió amb la repressió i la regressió democràtica a l’Estat espanyol –especialment amb l’opressió exercida amb Catalunya– és que les línies vermelles estaven molt més lluny que no ens pensàvem. Potser quan Europa reaccioni ja serà massa tard. I no serà el primer cop.