Ena noia italiana es va suïcidar ahir a casa seva penjant-se d’una bufanda després de patir –durant mesos– l’assetjament de tot un país. La noia es va fer famosa perquè així ho va decidir el noi que la gravava mentre ella li practicava una fel·lació en la intimitat, i el seu ex nòvio, qui va pujar el vídeo a Internet (segons la BBC ella li va enviar a ell, segons la mare de la noia, era ell qui l’obligava a gravar-se amb altres homes, motiu pel qual ella va deixar la seva parella i va tornar a casa de la seva mare). També ho van decidir així els que la van viralitzar sense compassió per Internet. Als insults que aquesta noia va patir a la Xarxa i pel carrer, s’hi van sumar futbolistes com Paolo Cannavaro i fins i tot un grup de música que se’n va riure d’ella amb una cançó, a més a més de cadenes de TV que feien broma amb les escenes. També es van fer samarretes i memes amb la història. Tant el vídeo com el nom i la cara de la noia van ser en poc temps a tot arreu.

Abans de suïcidar-se ho va provar tot: va deixar la seva feina, va canviar de ciutat, va intentar canviar de cognom i es va embarcar en una batalla legal perquè webs com Yahoo, Youtube, Facebook i Google retiressin el vídeo. Una setmana abans de suïcidar-se van confirmar-li que ho havia aconseguit, però que havia de pagar a aquestes webs un total de 20.000 euros per “compensació” –així en diuen–, ja que aquestes empreses van considerar que el vídeo s’havia fet amb el seu consentiment, i així donaven per fet que si et deixes gravar estàs d’acord amb que pugui veure’t tot el país. El jutge els va donar la raó, la noia els havia de compensar.

Només en un món repugnantment masclista pot passar una cosa així. Només una ciutadania completament impregnada de misogínia és capaç de linxar la víctima d’un vídeo de porno venjatiu. I no només existeix aquest cas, el porno de venjança ja ha matat a més noies a multitud de països. Perquè el problema no és només que aquests vídeos resulten molt graciosos i es viralitzen en només un dia, sinó que la víctima pateix una segona humiliació, que és la del linxament i els insults. Després ve el també culpar-la a ella, i això ho fan constantment des del ciutadà de peu als mitjans de comunicació, des de casos de violació i maltractament fins a experiències com les d’aquesta dona. “I per què es va deixar?”, “i com és que ho va fer?”. No falten mai tampoc els comentaris que, a més a més d’insultar-la i culpar-la, banalitzen el fet en si mateix: “dèbil de ment perquè ara a això ningú no hi dona importància”, hi deia un lector de l’ABC a aquesta notícia en concret.

 

T’has queixat quan el teu grup d’amics ha enviat per Whatsapp imatges de dones humiliades i sexualitzades?

En aquests moments, als mitjans de comunicació no els fa empatitzar ni tan sols el fet que la noia sigui morta: El Español titulava així la notícia: “Una jove italiana es suïcida després de gravar un vídeo eròtic que es va tornar viral”. Per començar ella no el va gravar, i per acabar no es va suïcidar perquè la gravessin perquè, de fet, ella ho va permetre. Tampoc va ser “després de gravar”, perquè com dèiem, van passar mesos de judicis, de tortura, de veure el seu nom a tot arreu i de patir insults i bromes sexuals per part de tot un país. D’allò que informa impecablement El Español és del nom de la noia i de la seva foto en primera plana.

L’ABC, per part seva, comenta al seu article al respecte: “Al final, el vídeo va ser pujat a la Xarxa, on en molt poc temps es va fer viral”. El vídeo va ser pujat a la Xarxa, perquè… a qui no li ha passat que li hagi pujat sol un vídeo a Internet, oi? L’ABC tampoc falla amb el nom i foto de la víctima. Quan volen són uns cracs de la literalitat.

Mundo Deportivo, per part seva, aprofita directament per posar una foto en biquini de la noia per explicar el que ha passat. Perquè Mundo Deportivo mai parla de feminicidis o de casos relacionats amb dones víctimes del patriarcat, però fan una excepció quan hi ha fotos en biquini de la noia en qüestió.
Perquè els mitjans, per parlar de dones que guanyen premis, Olimpíades, que investiguen, que escriuen o creen, prefereixen decantar-se per fer esment al seu marit, el seu nòvio o el seu entrenador. Fins i tot traient-les dels titulars si cal, donant-los el mèrit i l’atenció a ells. Però si parlem de dones que han estat víctimes del masclisme en qualsevol de les seves formes, la part agressora desapareix del mapa i del titular. A hores d’ara mig món coneix el nom de la noia i la seva cara. Del noi que la va gravar no en sabem res, i ja ha passat un any d’allò, temps n’hi ha hagut. La única cosa que tenim és “Un noi la va gravar”, “el vídeo va ser pujat”, etc.

Potser el lector que se n’ha assabentat del cas i del desenllaç al mateix temps, ara vegi atroç el que li han fet a aquesta dona (molts em consta que no, que la culparan aquí sota mateix, als comentaris), però no tinc cap dubte que molts altres lectors que no siguin uns misògins confessos sí que ho veuran inadmissible.

A aquest tipus de lector em dirigeixo, que és de qui espero lucidesa:

  • T’has queixat quan el teu grup d’amics ha enviat per Whatsapp imatges de dones humiliades i sexualitzades?
  • Has discutit algun cop amb un masclista per atacar la dignitat d’una dona quan ella no hi era per a defensar-se?
  • Has acabat perdent algun tipus d’amic perquè ha fet bromes reiterades sobre violacions, sobre sexualització de les dones o sobres humiliacions misògines?
  • S’ha enfadat algun conegut teu per prohibir-li fer acudits sobre maltractament a les dones?
  • Quan presencies abusos verbals, abusos de poder o abusos en general, d’un home cap a una dona, t’esforces per no caure en allò de “és que ell és així, no ho fa amb mala intenció” i actues?
  • T’has proposat algun cop no banalitzar el masclisme perquè ets conscient que el masclisme mata?
  • Et negues a culpar (sense matisos ni peròs) a les dones que pateixen violacions o maltractament?
  • Has cridat algun cop l’atenció a un home per un acte, frase o comportament masclista?
  • Reconeixes el teu propi masclisme? T’has proposat algun cop acabar amb ell?
  • Si no contestes SÍ a aquestes preguntes, no en tinguis cap dubte, ets part del problema. ♦