En tornant de la concentració a favor de la llibertat dels Jordis, vam passar, malauradament, per davant de la Delegació del Govern Espanyol. El desplegament de la Policia Nacional que hi havia a davant feia impressió: deu furgonetes i una vintena d’agents. Mentre hi passàvem pel costat, de sobte, un agent ens va increpar amb una pregunta acompanyada d’un insult. Nosaltres, sense aturar-nos, li vam respondre “Fora, no us volem aquí”. En aquest moment va començar un episodi que ens hauria agradat no haver viscut mai. Sense temps de res, l’agent va saltar al coll de l’Adrià i el va immobilitzar, a terra, amb l’ajuda de l’acció brutal de cinc policies més. A mi em van agafar dos agents més: a terra, i amorrada a una de les seves furgonetes. Jo cridava auxili, i a fora de les tanques hi havia gent que cridava als policies que paressin.

Emmanillats, ens van entrar al recinte de la Delegació. Ens hi vam estar dues hores. Vam poder parlar tranquil·lament amb alguns agents, fins i tot sobre el referèndum. Les converses es van acabar quan un d’ells, nerviós, em va alçar la mà i va dedicar insults a tots els independentistes. Dins d’una furgoneta plena d’inscripcions d’altres detinguts a les parets, ens van portar a la Comissaria de la Verneda. Ens hi podíem estar fins a 72 dues hores.

 

Ens van tancar, per separat, al lloc on passaríem la nit: una cel·la àmplia amb una reixa de barrots que donava al passadís, com de pel·lícula. La nit va ser llarga

Ens van prendre tots els objectes personals, arracades, polseres i cordons de les sabates i ens van tancar, separats, a unes sales que ells anomenaven “fresqueres”. Llavors vam veure que la cosa era seriosa. Ens van negar contactar amb un advocat de confiança, ja que segons ells havíem de saber-nos el número de memòria. Mentre esperàvem que vingués el d’ofici, vam demanar un reconeixement mèdic. Ens van portar a un CAP de guàrdia, on ens van fer una revisió, emmanillats, i sense poder parlar a soles amb el metge. De nou a la comissaria, vam rebre, per part del cap superior, amenaces de mort dedicades a tots els independentistes i provocacions. Eren quarts de dues de la matinada quan van arribar els advocats. Sorpresos davant la bona sintonia que tenien amb els agents, vam parlar cadascú amb el seu. A mi no m’hi van deixar parlar en privat i cap va voler escoltar la nostra versió.

Ens van tancar, per separat, al lloc on passaríem la nit: una cel·la àmplia amb una reixa de barrots que donava al passadís, com de pel·lícula. La nit va ser llarga. L’endemà ens van portar, emmanillats, a la Ciutat de la Justícia, on ens van rebre els Mossos d’Esquadra. A partir d’aquí el tracte va canviar per complet. Van ser molt atents i propers. Ens van tancar, de nou per separat, a unes cel·les petites també amb barrots grisos. El matí va ser etern. L’advocat ens va informar del pacte de conformitat que ens oferia la fiscal: 4 mesos de presó i 120 euros de multa. Nosaltres només teníem ganes de sortir d’allà, i sense saber què faria l’altre, va pujar primer l’Adrià i després jo. Tots dos vam firmar. A l’Adrià li van dir que jo havia pujat primer. El van enganyar i es va veure obligat a firmar. Si no ho feia, m’arrossegaria a mi a un llarg procés judicial.

Quan per fi va ser hora de sortir, després de 18 hores de detenció, el Secretari ens va informar d’un pagament que desconeixíem: 200 euros jo i 280 l’Adrià per pagar la indemnització dels dos agents que suposadament vam agredir, els quals agafarien 7 dies de baixa. Amb sentiments d’indignació i de desànim, vam sortir cap a fora. A la porta ens esperaven els nostres pares. Amb llàgrimes i abraçades, vam tenir la sensació de tornar d’un viatge etern a un lloc on no volíem tornar mai més.