Índex
el davantal Hola Intermón, adéu Oxfam? • en perspectiva Emergència ètica • per cert Política vs. gestió • l’esquena del món El que cal aquí és un cop d’estat • com t’ho podria dir Gràcies per ser-hi • entrevista Lydia Cacho, periodista i activista pels DDHH • món – finestra l’est Una nova amenaça plana sobre el col·lectiu LGBT a Rússia • món – àfrica cultura Un recorregut crític per les arts escèniques africanes • món Construir una resposta humanitària • món Palestina, una clau sense pany • món El futur de l’Índia és a mans de les dones • món El Fòrum Social Mundial a Tunísia, la fi d’un cicle • món – espai verd Renovant energies a contracorrent • espai illes Mallorca Blackout • ara i aquí Jugar-se els papers • ara i aquí Afrika Inaamua • la imatge Aleksei Navalni • solidaris De Joans, Joseps i ases… • els llibres Victus, August i Energia Solar Autónoma • les músiques Els Catarres, La Pegatina i Raimon • ara i aquí Enginyeria Sense Fronteres, artesans de la cooperació • espai CeDRe Als carrers de Girona es lluita pels drets socials • espai lleida El repte del dret a la salut • opinió Coooperació i municipalisme • opinió La crisi dels 70 (i dels 80, i dels 90 i…) • l’ONG del català El català també necessita una ONG • espai accd Entrevista a Ousama Ben Fana Traoré • suplement paucat
Posts relacionados
Estat d’excepció
Cal no oblidar el que ha passat a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2017. I cal no oblidar-ho perquè havent bastit un moviment cívic, pacífic i democràtic, ens ha tocat patir una resposta incívica, violenta i demòfoba per part de l’Estat.
Més enllà de l’anàlisi profunda que podem, volem i hem de fer, cal recordar que on vam posar urnes vam rebre porres, on vam proposar diàleg van respondre amb presó i quan vam parlar de drets van respondre amb querelles. La predemocràcia espanyola va ensenyar, com mai, la seva autèntica cara.
La memòria ajuda a configurar l’experiència i la intel·ligència de cada comunitat humana. Per això ens cal tenir-la i per això, des d’ONGC hem proposat a un amplíssim ventall de persones, significatives en el seu camp i reconegudes pel seu prestigi, que ens expliquin quina és la seva memòria d’aquests mesos.
Ajuntades, aquesta vuitantena de visions configuren una crònica diversa i acurada d’unes setmanes que no volem repetir i que desitgem no viure mai més. Per això tenim i fem memòria.
Gràcies a totes les veus que s’hi han sumat i a totes les persones que ho han fet possible. En moments excepcionals, un número excepcional.