Índex
el davantal Tres oportunitats perdudes • miquel Ferreres • en perspectiva Abans no sigui massa tard • per cert La plaça es diu Catalunya • l’esquena del món Això ha passat a Wisconsin • com t’ho podria dir Ara toca ser feliç • entrevista Lluís Llach 14 món – finestra a l’est Turisme de risc a la muntanya més alta d’Europa • món Treva forçosa a la Costa d’Ivori • entrevista Gustau Nerín FSM – Dakar • Un balanç de l’FSM 2011 • El Fòrum del canvi? • Una oportunitat d’or pel moviment contra el Deute • Quo vadis, Fòrum Social Mundial? • Nous aires, noves lluites • El dret a la comunicació, punt de llança dels MMSS • FSM: sí, però…• Fòrum Mundial de Teologia i Alliberament • Àfrica Emergent al FSM • El Consens de Barcelona • Mirem Àfrica •De l’FSM 2011 al Fòrum Social Català 2012 • Entrevista a Federico Mayor Zaragoza • espai lleida Rescatar els poderosos, ensorrar la societat • espai CeDRe Salt, treballant per la cohesió social • els llibres La tempestuosa mar blava i Un dia més de vida • les músiques Marcel Cranc, Pascal Comelade i Enric Casasses,… • espai verd Els refugiats ambientals: una realitat invisible? • acc1ó De l’economia de guerra a l’economia de pau • suplement paucat
Posts relacionados
Estat d’excepció
Cal no oblidar el que ha passat a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2017. I cal no oblidar-ho perquè havent bastit un moviment cívic, pacífic i democràtic, ens ha tocat patir una resposta incívica, violenta i demòfoba per part de l’Estat.
Més enllà de l’anàlisi profunda que podem, volem i hem de fer, cal recordar que on vam posar urnes vam rebre porres, on vam proposar diàleg van respondre amb presó i quan vam parlar de drets van respondre amb querelles. La predemocràcia espanyola va ensenyar, com mai, la seva autèntica cara.
La memòria ajuda a configurar l’experiència i la intel·ligència de cada comunitat humana. Per això ens cal tenir-la i per això, des d’ONGC hem proposat a un amplíssim ventall de persones, significatives en el seu camp i reconegudes pel seu prestigi, que ens expliquin quina és la seva memòria d’aquests mesos.
Ajuntades, aquesta vuitantena de visions configuren una crònica diversa i acurada d’unes setmanes que no volem repetir i que desitgem no viure mai més. Per això tenim i fem memòria.
Gràcies a totes les veus que s’hi han sumat i a totes les persones que ho han fet possible. En moments excepcionals, un número excepcional.