Emparat per l’estendard de defensor contra el terrorisme internacional, la intervenció russa a la guerra de Síria i la lluita contra l’Estat Islàmic (EI) han servit a Vladímir Putin per tornar a posicionar-se a l’arena internacional i també d’aparador de les seves forces armades. A nivell intern la lluita contra el terrorisme continua colpejant el Caucas Nord –i els suposats vincles amb l’EI de la insurgència islamista de la regió– i també un dels col·lectius més desvalguts, el dels immigrants laborals procedents sobretot de les repúbliques centreasiàtiques del Tadjikistan, Kirguizistan i Uzbekistan. A més dels problemes i abusos derivats de la lluita contra el terrorisme, la població civil russa també ha patit aquesta guerra en carn pròpia, quan l’Estat Islàmic va abatre un avió de passatgers russos a Egipte que portava 224 persones a bord.

Segons dades del Servei Migratori rus de 2016, es calcula que a Rússia hi ha uns 10 milions d’immigrants –entre legals i il·legals– que a les grans ciutats treballen en sectors com la construcció, serveis de reparacions, neteja d’espais públics, de llevaneus i un llarg etcètera de treballs poc qualificats. De les exrepúbliques soviètiques a Rússia també hi ha molts treballadors de Moldàvia i Ucraïna però aquests no es troben tant en el punt de mira de les forces de seguretat russes com els de l’Àsia central, que sovint també són víctimes de la xenofòbia d’ultranacionalistes russos. Segons el país de procedència, hi ha diferents normatives que regulen l’activitat laboral dels immigrants, el temps que poden estar-se a Rússia i el preu de l’anomenada “patent”, el permís de treball o el registre, però a l’hora de la veritat la immigració laboral tampoc s’escapa de la corrupció que a vegades encobreix pràctiques molt dures amb treballadors que no tenen cap mena de dret.

shutterstock_397441186Molts dels immigrants de l’Àsia central són joves que van néixer els últims anys de la Unió Soviètica o després de la seva desintegració ara fa 25 anys, van ser educats en els nacionalismes dels nous països independents que –com tots els països de l’ex-URSS– van experimentar un renaixement religiós, no parlen tan bé rus com les generacions anteriors i no tenen gaires coneixements dels drets i lleis més bàsiques.

Molts experts observen que precisament aquest col·lectiu és un terreny adobat pels captadors d’organitzacions radicals i que molts dels oriünds de l’Àsia central que lluiten a les files de l’Estat Islàmic efectivament van ser reclutats a Rússia. Marta Ter, analista de l’Observatorio Eurasia, en un article a The Jamestown Foundation, explica que “els natius de l’Àsia central tendeixen a tenir una crisi d’identitat quan treballen a Rússia: el seu ordre social i familiar s’han vist alterats i en un entorn nou i hostil la religió pot ser un element clau, fins i tot si en els seus països d’origen no era una part essencial de la seva vida. Busquen protecció entre altres musulmans perquè els proveeix d’un sentiment de pertinença a una comunitat que els dona suport. Però això pot ser una arma de doble tall: allunyats del control i la moderació de la família, la mesquita local i la seva comunitat, són més vulnerables al reclutament per part de grups extremistes”.

 

Les forces de seguretat russes
contínuament duen a terme operacions per desarticular suposats grups vinculats amb l’Estat Islàmic que en molts casos estan formats per població immigrant

El director del Servei Federal de Seguretat de Rússia (FSB), Aleksànder Bortnikov, va afirmar després d’unes detencions durant el 2016 que “els reclutadors treballen deliberadament amb els immigrants que no han sabut adaptar-se a Rússia, creen brigades i els preparen per atacar la població civil”.

Marta Ter constata que efectivament “els propagandistes de l’Estat Islàmic instrumentalitzen la percepció de la injustícia i la frustració dels immigrants de l’Àsia central. S’enfoquen en l’amistat entre els lluitadors gihadistes, en la justícia social que predomina a l’Estat Islàmic i en les oportunitats que ofereix. Utilitzant una llengua utòpica resulten atractius per a aquells que necessiten sentir-se inclosos, i tenir sentiment de justícia i de pertinença a una comunitat”.

Tot això ha disparat les alertes de les forces de seguretat russes que contínuament duen a terme operacions per desarticular en territori rus suposats grups i xarxes vinculats amb l’Estat Islàmic que en molts casos estan formats per població immigrant. El Comitè Nacional Antiterrorista de Rússia ha informat durant el 2016 d’haver avortat més de 40 atacs terroristes i en alguns d’aquests casos es va especificar que els grups desarticulats estaven vinculats a l’Estat Islàmic. Sense poder comprovar si en tots els casos els detinguts efectivament tenien vincles amb el terrorisme, el cert és que als carrers de Moscou la lluita contra el terrorisme islamista s’ha convertit en una mena de cacera de bruixes en què, sota el pretext de trobar suposats adeptes de l’Estat Islàmic, la policia es veu amb el dret d’aturar i d’extorsionar la població centreasiàtica.

“Als immigrants de l’Àsia central contínuament els atura la policia, no es poden moure amb seguretat pels carrers de Moscou, ni per les estacions, i sota qualsevol pretext, als que porten una bossa gran on podrien amagar una bomba o el que sigui, els aturen amb l’excusa de la lluita antiterrorista però en realitat crec que ho fan perquè paguin suborns”, explica l’Anna, voluntària de l’organització Ajuda Ciutadana i de Nigerian Help Services, que no vol dir el seu cognom per motius de seguretat. Per un cas que li ha passat recentment, quan a la nit va ajudar una jove kirguisa mentre era detinguda per dos policies que la van tenir dos dies a la comissaria per comprovar si el registre del lloc del residència era autèntic, l’Anna ha observat que detenen més noies. “Són més dèbils, és més fàcil espantar-les i els policies les menystenen dient que segurament són de l’Estat Islàmic, de seguida els donen a entendre amb els dits la quantitat de diners que haurien de pagar perquè les deixin anar en el mateix lloc i moment de la detenció”.

“Per començar violen la llei número 5 de la policia, ara ja no tenen dret a comprovar la documentació dels vianants sense un motiu material, han de tenir una fotografia o una prova material que has fet alguna cosa, però això la gent no ho sap i menys els immigrants, s’aprofiten de la por”, resumeix l’Anna. Aquesta activista està convençuda que “la lluita contra l’Estat Islàmic als carrers de Moscou és un pretext molt còmode per a la policia poder aturar els immigrants i comprovar què estan disposats a pagar, perquè detenen les preses més fàcils, no els autèntics terroristes”. Alguns experts asseguren que cada any al desembre les forces de seguretat intensifiquen la lluita contra la immigració il·legal i el cos policial fa equilibris entre complir el pla de deportacions dels il·legals i guanyar diners amb les extorsions. La lluita contra el terrorisme també és un bon pretext perquè la policia pugui entrar sense cap ordre als habitatges on viuen estrangers, que també poden ser d’Europa o d’Amèrica, i espantar-los perquè a vegades és difícil tenir-ho tot en regla o posar en alerta els veïns.

“La crueltat dels policies és injustificada, els insults i aquestes detencions il·legals i tan cruels encara radicalitzen més els joves”, lamenta l’Anna, que també coneix molt bé el fenomen de les repressions policials indiscriminades contra musulmans salafites del Caucas Nord que ha provocat l’efecte contrari de radicalitzar més els joves. D’aquesta regió també han marxat molts joves –que en aquest cas sí que són ciutadans de la Federació de Rússia– a engrossir les files de l’Estat Islàmic.

Des del 30 de setembre del 2015 les forces armades russes ajuden el regim sirià de Baixar al Assad però Moscou ha fet molt poc per ajudar la població refugiada d’aquesta guerra, segons es desprèn de l’informe “Refugiats sirians a Rússia”, publicat al desembre del 2016, de l’organització Ajuda Ciutadana, especialitzada en refugiats. Els autors de l’informe, Svetlana Gànnuixkina i Konstantin Troitski, asseguren que els funcionaris normalment deneguen l’estatus de refugiats. Segons diverses fonts, a Rússia hi ha entre 7.000 i 8.500 ciutadans sirians –aquest recompte inclou també diplomàtics i gent que va emigrar abans de la guerra. Segons l’informe, en el període del 2011 al 2015, 2.011 sirians van demanar l’estatus de refugiats però el va aconseguir només una persona mentre que 3.306 immigrants sí que van aconseguir l’asil temporal, que dura un any i no hi ha garanties que després sigui renovat. A partir del març del 2016 el funcionaris d’immigració argumenten les denegacions assegurant que Síria s’ha pacificat i que ja poden tornar al seu país.

Durant alguns mesos del 2015 la Federació de Rússia va ser un país de pas d’uns quants milers d’immigrants que fugien de Síria, de l’Iraq i de l’Afganistan direcció als països escandinaus. Moscou no fa pràcticament res per als refugiats, malgrat que participa al conflicte, va dir Tatiana Lokxinà, directora de programes a Rússia de Human Rights Watch, en declaracions al diari RBK. “Rússia assegura que ha contribuït molt a la lluita contra el terrorisme però amb les seves accions dona a entendre que del problema dels refugiats se n’han d’ocupar els altres”, destaca Lokxinà. Segons aquesta experta, mirant com han anat les coses fins ara, les autoritats russes continuaran dient que el territori sota control de Baixar al Assad és apte per viure-hi i per tant no hi ha fonaments per concedir l’estatus de refugiat.

La guerra de Síria també ha estat un capítol més en la història d’un poble originari del Caucas Nord, els circassians, bona part del qual en va haver de fugir com a conseqüència de l’avenç al segle xix de l’Imperi tsarista a la zona, un territori aleshores disputat també per l’Imperi otomà i una Pèrsia en hores baixes. El poble circassià es considera víctima d’un genocidi no reconegut per part de l’Imperi rus durant la guerra de conquesta del Caucas. Durant aquests anys del conflicte actual alguns d’ells han intentat tornar al sud de Rússia, la coneguda com a pàtria històrica dels circassians (també coneguts com a txerkessos, perquè és com els anomenen en rus, o com a adigs, que és com s’autoanomenen, o com a kabardins, que és un dels subgrups). Majoritàriament els circassians que han fugit de Síria s’han instal·lat a Turquia, alguns a Jordània i es calcula que uns 3.000 s’han establert a la pàtria històrica, el sud de Rússia. Zaur Kabakh, un dels repatriats de Síria, lamenta que les autoritats locals no hagin ajudat prou els que volien tornar i que les autoritats federals simplement hagin ignorat el problema. Mentrestant, Asker Sokht, un conegut activista circassià, celebra que els que han pogut instal·lar-se a la pàtria històrica “de mica en mica s’han anat integrant, en molts casos han pogut conservar un estatus social alt gràcies a la formació que tenien; la nostra societat està contenta amb la repatriació de circassians de Síria”. “Els temors i la desconfiança que tenien al principi les autoritats vers aquest procés no s’han confirmat”, comenta Sokht. ♦