Entenc perfectament que l’equip de redacció de la revista ONGC es plantegés canviar el sumari de la revista de tardor i parlar de l’excepcionalitat del moment en l’administració pública a Catalunya. En la matinada del dissabte 28 d’octubre de l’any 2017, trenta nou anys després de l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola avui vigent, el Boletín Oficial del Estado número 261, per primera vegada interpretava l’article 155 i  publicava el Reial Decret on es designen els òrgans i autoritats encarregats de donar compliment a les mesures dirigides al govern i a l’administració de la Generalitat de Catalunya autoritzades en l’acord àmpliament majoritari del Senado en la sessió del dia anterior.

En aquest decret es designaven els òrgans habilitats per garantir les finalitats de l’acord que són: exercir les actuacions necessàries per garantir que l’Administració i el conjunt de la Generalitat restauri i actuï conforme l’ordre constitucional i legal vigent, assegurant la neutralitat institucional, de manera que l’interès general dels catalans sigui el principi rector dels responsables polítics per sobre dels interessos polítics; garantir el normal funcionament de l’Administració pública a Catalunya i finalment actuar amb principis de prudència i proporcionalitat i amb ple respecte a l’Autonomia de Catalunya.

Seguidament i tal com consta en l’annex de l’acord s’assigna al Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación realitzar les funcions que li corresponguin en el seu àmbit competencial, i on es detallen entre altres organismes i dependències del Departament d’Afers i Relacions Institucionals, Internacionals i Transparència, els dos òrgans de l’Administració pública catalana que desenvolupen la política pública de cooperació al desenvolupament: la Direcció General de Cooperació i l’Agència Catalana de Cooperació.

 

Aprofitarem per explicar a aquesta gent que legisla de matinada com treballa la cooperació catalana i serem resilients, d’aquesta crisi en sortirem més forts

L’aplicació de l’article 155 de la Constitución Española de la manera en què s’ha procedit, amb moltes discussions jurídiques i procedimentals sobre l’abast de les mesures, no es més que posar sobre el BOE maneres i actuacions que ja portem molt temps analitzant: la total intervenció econòmica de la Generalitat de Catalunya a partir del setembre d’aquest any que s’afegeix a totes les decisions econòmiques i de tresoreria que s’han anat prenent des de l’Estat en els darrers anys, que han ofegat totalment el marge de maniobra del Govern. És cert que en virtut de l’aplicació del 155 tenim a les dependències de la Conselleria d’Exteriors personal enviat des del Ministerio de Exteriores per procedir al seguiment de les mesures adoptades, però tan cert com no disposar des de mitjans de setembre de la mínima autonomia financera per executar el Pla d’acció 2017 de Cooperació Internacional, Pau i Drets Humans que concreta les actuacions anuals de l’actual Pla Director de Cooperació al Desenvolupament vigent.

Pla Director de Cooperació al Desenvolupament que va ser aprovat per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, després d’un llarg període de discussió, propostes i esmenes i que anualment en les compareixences a la Comissió d’Exteriors del Parlament (el conseller Romeva en dues ocasions) es presentaven i discutien amb els diferents grups parlamentaris les seves concrecions, podríem dir doncs que una de les consideracions de l’actuació del 155 com és que l’interès general dels catalans sigui el principi rector dels responsables polítics per sobre dels interessos polítics estava plenament reeixit en els procediments emprats.

Aquest interès general que moltes vegades no hem trobat gens ni mica en les relacions amb l’Estat. Ens va fer molt mal que després de mesos i mesos de discutir amb l’Agencia Española de Cooperación un programa de cooperació amb els països del marge sud del Mediterrani per lluitar contra l’augment de l’extremisme violent, de canviar contraparts, de modificar actuacions… finalment ens diguessin que el projecte estava molt bé però que en aquests moments no es podia finançar, ni presentar a les institucions europees un projecte preparat per Catalunya.

Mai ens hem sentit “cooperación descentralizada”, no per cap consideració política de l’equip actual de govern. Des de fa molts anys interpel·lem que seríem cooperació descentralitzada si dels pressupostos de l’Estat es transferís una part d’aquest per a l’execució d’algun programa concret, en el sentit més propi d’allò que anomenem la subsidiarietat, el principi pel qual cada administració faci el que millor sap fer i té més fàcil pel seu nivell competencial. En la darrera compareixença del Ministro de Exteriores y Cooperación al Congreso de los Diputados, on se li va retreure per part de tots els grups polítics la poca execució pressupostària de l’Agencia Española de Cooperación, feia esment a les quantitats transferides per la Unió Europea a l’Estat espanyol per fer cooperació descentralitzada. Cap d’aquestes partides ha arribat mai a Catalunya. No som cooperació descentralitzada perquè el total dels diners que el govern de Catalunya gasta en programes i projectes de desenvolupament global surt de la distribució del pressupost de la Generalitat. En les polítiques públiques de cooperació, mai hem vist l’interès general per sobre dels interessos polítics per part de l’Estat.

Tampoc hem vist l’interès general de l’Estat en actuacions en emergències i crisis humanitàries, fins al punt que actualment s’està discutint un protocol d’actuacions entre el govern central i els òrgans de cooperació i solidaritat de les diferents comunitats autònomes, ja molt cansades d’actuar en les crisis sense cap reconeixement ni coordinació estatal. L’Agència Catalana de Cooperació ha participat en totes les reunions celebrades per millorar aquesta resposta urgent i solidària de l’Estat espanyol, que malauradament es repeteix any rere any degut a tragèdies naturals o provocades per les guerres, però a dia d’avui molt poca concreció i molt poc interès general.

Vetllarem per les institucions catalanes, vetllarem pel funcionament normal de la gestió de projectes i programes pactats amb les organitzacions de la societat civil, vetllarem perquè les contraparts a terreny que treballen en projectes de desenvolupament, condicions de la pau, memòria històrica i drets humans, la part més dèbil dels projectes de cooperació per les condicions que troben en els seus països, trobin els mínims impediments administratius per continuar amb la seva feina. Lluitarem pels programes plurianuals amb les ONG que aquest any hem tornat a posar en funcionament i que feien una incidència cabdal en treballar els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Resistirem aquesta situació administrativa que no ens agrada perquè atura processos importants generats amb les entitats catalanes i internacionals, amb contraparts solvents, en la lluita pels objectius del Pla Director de Cooperació i dels Plans anuals presentats pel conseller Romeva al Parlament. Aprofitarem per explicar a aquesta gent que legisla de matinada com treballa la cooperació catalana i serem resilients, d’aquesta crisi en sortirem més forts.