El Líban és el país que té la concentració més alta de persones refugiades per càpita del món; un de cada quatre habitants és refugiat. La proximitat amb Síria ha fet que des de l’inici de la guerra s’hi hagin desplaçat més d’un milió de sirians. A aquesta xifra cal sumar-li també 450.000 refugiats palestins i gairebé 10.000 d’iraquians, en un país de 4,4 milions d’habitants. Més del 75{2d98be9706dd73c97281c5aacb4018b565d8b7aaf166131545237068a72c603f} de les persones que busquen refugi al Líban són nens i dones, i l’ACNUR calcula que la meitat dels infants no tenen accés a serveis sanitaris ni educatius.

Els refugiats sirians estan dispersos en més de 1.700 localitats a tot el país, establerts en apartaments, albergs col·lectius, camps i assentaments de tendes de campanya. Aquesta afluència de persones refugiades ha afectat directament el sector públic i els serveis a escala nacional, i ha afegit dificultats a l’economia i les infraestructures del país. La pressió sobre el territori, especialment en matèria de gestió de residus i accés a l’aigua, electricitat i serveis de salut, ha portat la capacitat de resposta de les institucions al límit, si bé cal destacar l’enorme esforç i el compromís exemplar del govern libanès.

Les municipalitats d’aquest país estan lluitant de manera molt intensa per respondre a la demanda. La majoria, especialment aquelles ubicades a les zones rurals i a les zones de frontera, es troben en estat d’emergència.

És per tot això que les institucions i organismes catalans amb responsabilitat en matèria de cooperació per al desenvolupament hem decidit actuar conjuntament al Líban. La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament hem signat un acord per donar resposta a la crisi de refugi a la Mediterrània, amb una primera actuació vehiculada a través del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) al Líban.

L’acord entre les institucions es va formalitzar el 28 de novembre passat al Palau Centelles de Barcelona. Les paraules que va fer servir el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, durant l’acte de signatura són eloqüents: “Per primer cop les institucions catalanes que treballem en cooperació coordinem les nostres accions al Líban per contribuir de manera més eficaç a millorar la situació de les persones refugiades pels conflictes de la zona, especialment el sirià”.

 

Aquesta col·laboració reflecteix la prioritat del Govern de bastir una cooperació de país, que sumi el conjunt d’administracions i altres actors de la cooperació catalana

Aquesta col·laboració reflecteix la prioritat del Govern de bastir una cooperació de país, que sumi el conjunt d’administracions i altres actors de la cooperació catalana, i passa així dels mecanismes de coordinació de la cooperació catalana als projectes conjunts de transformació, és a dir, de les paraules als fets.

La primera actuació prevista per aquest acord es farà a través del PNUD i en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Socials del Líban. Es portarà a terme a la unió de municipis d’Al Fayhaa, situada a la zona libanesa on més persones han arribat cercant refugi. Les accions previstes estan enfocades a contribuir a resoldre un dels principals reptes dels ajuntaments en la provisió de serveis, com són la gestió i el reciclatge de residus. A la vegada, en un futur es preveu l’articulació d’assistències tècniques en d’altres sectors amb una àmplia expertesa catalana, com la gestió i l’abastiment d’aigua o el serveis bàsics de salut.

Al projecte, que porta per nom “Lebanon Host Communities Support Project”, també hi participen països com Itàlia, el Japó, Alemanya, Holanda, Noruega, el Regne Unit i els Estats Units.

Més enllà del Líban: ajut humanitari i acollida a Catalunya

Les actuacions de resposta del Govern de Catalunya a la crisi de refugi no es limiten a l’acord de voluntats amb les altres institucions, sinó que des del 2015 finança organitzacions de la societat civil per portar a terme projectes de desenvolupament i ajut humanitari als països més afectats per l’èxode de persones sirianes. Així, l’any 2016 el Govern va aprovar el suport econòmic a onze projectes d’ajut a la població refugiada al Líban, l’Iraq i Jordània per valor de 517.000 euros. Les organitzacions finançades han estat Creu Roja Catalunya, Acció Contra la Fam, l’Agència de les Nacions

Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), Comitè Català per als Refugiats – Catalunya amb ACNUR, Pallassos Sense Fronteres, Associació Catalunya – Líban, UNICEF, Nova – Centre per a la Innovació Social, Metges del Món, Associació Catalana per la Pau i Pro-Activa Open Arms.

Un any abans, el 2015, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va finançar set projectes per a la promoció dels drets dels sirians i sirianes desplaçades, amb especial èmfasi en les necessitats de les dones, especialment vulnerables en el context de la crisi, amb una dotació total de 306.000 euros.

A aquest suport als refugiats en països d’origen i trànsit cal afegir-hi l’esforç de les institucions catalanes per superar la passivitat del govern espanyol i tenir un paper més actiu en l’acollida de persones refugiades. A través del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades, que des del setembre del 2015 coordina departaments de la Generalitat, administracions locals i organitzacions no governamentals, hem denunciat la inactivitat del govern espanyol i les institucions europees en l’acollida, i hem proveït el 52{2d98be9706dd73c97281c5aacb4018b565d8b7aaf166131545237068a72c603f} de les places per a persones refugiades a Catalunya, malgrat tractar-se d’un pla estatal. Durant el 2016 vam passar de 28 a 450 persones refugiades, una xifra marcadament insuficient, per això des del Govern hem reiterat que estem preparats per acollir més de 4.500 refugiats.

Des del Govern reconeixem la capacitat de reacció de la societat civil catalana, i som conscients que la resposta de les institucions és modesta davant la magnitud de la crisi humanitària. Amb l’impuls de l’acord i el suport a les organitzacions d’ajut humanitari, Catalunya no tan sols dona resposta a la demanda clara de la ciutadania catalana d’actuar davant la crisi de refugi a la Mediterrània, sinó que assumeix amb decisió la seva responsabilitat en l’agenda global. ♦