Poc abans de la Revolució Francesa, Voltaire, un dels grans defensors de la República, va escriure una mena de pamflet polític titulat Idées républicaines, on exposava comentaris crítics sobre El contracte social de Rousseau i Lesperit de les lleis de Montesquieu, dues obres fonamentals per entendre el concepte de l’estat de dret. Defensava el dret natural a la llibertat de pensament i a la llibertat d’expressió més enllà de l’interès general. En un dels fragments, Voltaire reprovava que el Petit Conseil de la ciutat estat de Ginebra hagués ordenat cremar exemplars del llibre de Rousseau davant l’ajuntament. Deia el següent: “Si aquest llibre era perillós, calia refutar-lo. Cremar un llibre de raonament és com dir que no tens prou capacitat intel·lectual per rebatre’l”.

 

La causa general orquestrada per l’Estat espanyol demostra que està disposat a minar els drets i llibertats dels ciutadans que diu representar

La deriva autoritària de l’Estat espanyol a Catalunya té molt a veure amb la incapacitat dels seus governants de respondre adequadament a les aspiracions democràtiques d’un poble madur i pacífic que, majoritàriament, reclama poder votar sobre el seu futur polític. Tant és així que el Govern espanyol, amb la connivència de la classe política espanyola, no ha tingut cap escrúpol a l’hora de suspendre el minse autogovern català mitjançant l’aplicació d’un article 155 absolutament contrari als principis democràtics d’un estat de dret del segle XXI. L’Estat espanyol ha perpetrat un autèntic cop d’estat amb la destitució arbitrària d’un Govern elegit democràticament pels ciutadans de Catalunya. Avui, la meitat d’aquest Govern dorm a la presó per haver fet tot el possible perquè els ciutadans de Catalunya, pensessin com pensessin, es poguessin expressar a les urnes sobre el seu futur.

Resulta encara més esperpèntica, si cap, la persecució ideològica d’alguns dels membres de la mesa del Parlament, particularment la seva presidenta, Carme Forcadell. Tot per haver permès un debat parlamentari. Com es pot coartar el dret d’iniciativa parlamentària, de deliberació del poder legislatiu o la llibertat d’expressió dels legítims representants del poble? Com pot ser que les decisions judicials depenguin del que pensa o representa cadascun dels acusats? Quina mena d’estat de dret és aquest? Potser és el que temia Voltaire, que un possible abús de poder per part de les autoritats s’acabés convertint en una seriosa amenaça per a les llibertats fonamentals.

El que està en joc aquí no és només la sobirania de Catalunya, sinó la pròpia democràcia. La causa general orquestrada per l’Estat espanyol demostra que està disposat a minar els drets i llibertats dels ciutadans que diu representar. Deien que en absència de violència es podia parlar de tot. Però ha quedat demostrat que això no és cert. El propi president del Tribunal Suprem en la inauguració de l’any judicial deia: “La unitat d’Espanya és la base irreductible de l’estat de dret”. Si això és així, és reconèixer que la unitat d’Espanya no és tan democràtica com diuen? O potser simplement l’estat de dret s’aplica segons la ideologia de cadascú?