El silenci indigne d’Europa, que tolera que Espanya faci presos polítics i fereixi un miler de votants l’1-O, el pagarà l’europeisme. Potser ja no sorprèn ningú, perquè aquest mateix club d’estats sense ànima deixa que els refugiats s’ofeguin al mar mort en què s’ha convertit el Mediterrani. Però no per això és menys decebedor: la seva complicitat amb Rajoy està avalant la regressió democràtica espanyola, legitima l’ús de la violència per resoldre un conflicte polític i blanqueja una ultradreta que campa pels carrers amb perillosa impunitat, agredint fins i tot periodistes. Vergonya.

 

L’independentisme català està fent trontollar una Europa que mai no ha superat l’estadi de ser un simple mercat d’estats, una bombolla burocràtica

Si “Franco ha vuelto!”, com alerten algunes pancartes i pintades, Europa tornarà a deixar que mori al llit, de vell, com al 75. Era naïf pensar que Merkel i els homes de negre de l’austericidi i l’statu quo donarien suport a l’autodeterminació de Catalunya, un brindis al sol de l’independentisme. Però és que fins i tot l’argument que la UE és garantia que els tancs espanyols no tornaran a entrar per la Diagonal està quedant en paper mullat: destituir un govern elegit democràticament, imposar unes eleccions amb mig govern emmanillat i l’altre mig a l’exili belga, empresonar els organitzadors de les manifestacions absolutament pacífiques, cíviques, massives i transversals que donen la volta al món, censurar i tancar pàgines web, perseguir mestres, castigar sense ajudes el tercer sector social… el 155, en definitiva, són els tancs del segle XXI.

Infiltrada i pervertida pel PP espanyol fins el moll de l’os (i, literalment, fins al llit d’algun alt funcionari), la Comissió Europea ja només s’atreveix a defensar els drets humans quan són els països africans els que els violen. La suposada guardiana dels tractats, inclosa la Carta Europea de Drets Fonamentals, es fa un fart de donar lliçons a Putin i a Maduro, de brandar l’article 7 contra Hongria i Polònia (amenaçant amb suspendre el seu dret de vot), mentre signa un xec en blanc a Rajoy. Tant és que la premsa internacional denunciï que “la repressió a Catalunya evoca els dies foscos de la dictadura”, com escriu el Washington Post, per exemple. I que ONG d’arreu, d’Amnistia Internacional a Human Rights Watch, moviments socials, defensors dels drets humans i observadors internacionals hagin disparat les alarmes i redoblat la pressió.

L’independentisme català està fent trontollar una Europa que mai no ha superat l’estadi de ser un simple mercat d’estats, una bombolla burocràtica. I pot ser el revulsiu que la ressusciti o l’últim clau al seu taüt.