Si volem descriure la immensa cadena de despropòsits jurídics que hem presenciat al llarg de les darreres setmanes, i assumint que segurament no podrem ser exhaustius, resulta del tot necessari adoptar un estil telegràfic. I serà poc narratiu, però serà una gran foto feta de fragments d’il·legalitat que acaben conformant la imatge de la indignació jurídica (si volem posar-li aquest nom) que patim.

Una rebel·lió sense violència, una sedició sense alçament tumultuós, una malversació de cabals públics sense esmentar ni un import.

24 hores per preparar la defensa davant d’una acusació per delictes amb més de 30 anys de presó. Assistència lletrada com a mera aparença de garantia.

 

Denunciem que es porti a l’àmbit penal un moviment aclaparadorament pacífic. Condemnem que s’actuï en nom de la llei, però d’esquena als Drets

Una Audiència Nacional sense competència. Un Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona amb un sumari secret. Una Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desposseïda de funcions. Un Tribunal Suprem nomenat per polítics. Un Tribunal Constitucional que muta la seva funció interpretativa a executora. Un Fiscal General de l’Estat reprovat pel Congrés.

Risc de fugida de persones que han tornat des de Brussel·les per declarar. Acusació de destrucció de proves de fets que són públics i notoris. Reiteració delictiva que esdevé impossible als càrrecs electes cessats per decret.

Una Ordre Europea de Detenció que surt cap a Brussel·les afegint dos nous delictes no contemplats a la querella del Fiscal per forçar el compliment dels requisits de l’extradició.

Alcaldes de tot Catalunya declarant davant la Fiscalia. Mestres als Jutjats de la Seu d’Urgell acusats d’adoctrinar a les escoles. Informàtics declarant davant la Policia Nacional per replicar una web. Entrades i registres a conselleries, impremtes, domicilis particulars, comissaries de Mossos, centres de telecomunicacions. Intent d’entrada i registre de la seu de la CUP sense ordre judicial. Trasllat a presó sense respectar la dignitat dels detinguts.

Càrregues policials salvatges.

L’article 155 de la Constitució desbordant els seus propis marges: que salta sense complexes del “donar instruccions a les autoritats de les comunitats autònomes” previst a la lletra del precepte, a cessar el Govern i dissoldre el Parlament.

Qüestionament radical de Drets fonamentals com el Dret de manifestació i reunió, llibertat d’expressió, llibertat personal, participació política, llibertat ideològica, llibertat de premsa, dret d’associació, tutela judicial efectiva, secret de les comunicacions.

L’ordenament jurídic utilitzat com a eina d’opressió i repressió.

Rebutgem que es traspassi a l’àmbit judicial el tractament d’un conflicte clarament polític. Denunciem que es porti a l’àmbit penal un moviment aclaparadorament pacífic. Condemnem que s’actuï en nom de la llei, però d’esquena als Drets.