La defensa, garantia i divulgació dels drets humans és una tasca prioritària del municipalisme català, tal i com proclama la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat. Aquesta carta, sorgida de la 1a Conferència Europea de Ciutats pels Drets Humans celebrada a Barcelona el 1998, és un instrument polític, no jurídic, vertebrat per una idea: la ciutat és de totes aquelles persones que l’habiten i totes elles tenen dret a la ciutat, als drets de ciutadania.

Avui en dia, l’enfocament basat en els drets humans ha esdevingut el marc conceptual que situa el respecte, la protecció i la garantia de drets humans com el fonament, l’objectiu i les eines per fer possible un desenvolupament humà sostenible. Fer servir aquest enfocament és un compromís del municipalisme català, i fer-ho mitjançant les seves polítiques de cooperació al desenvolupament, una mostra de coherència de polítiques que des del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament incentivem.

El passat mes d’octubre, en el marc d’un acte de la 5a edició del projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans” celebrat a Santa Coloma de Gramenet, vaig haver d’adaptar un discurs que inicialment estava pensat per donar la benvinguda als defensors i defensores que ens visiten d’arreu del món amb la voluntat de donar-los suport en el seu treball diari, per explicar a aquestes mateixes persones la situació de vulneració dels drets civils i polítics que patíem a Catalunya des de feia setmanes.

 

És tasca del món local defensar convenis, tractats i garanties a favor dels drets humans i dels drets civils i polítics, denunciar-ne la vulneració i protegir qui els defensa

En l’àmbit de la cooperació és habitual explicar els riscos que assumim els i les electes locals de molts països quan ens comprometem amb els ciutadans per exercir els seus drets civils i polítics malgrat que les autoritats estatals no només no hi estan d’acord sinó que els vulneren sistemàticament. Però aquest cop calia explicar que aquesta situació es viu avui a Catalunya, i que ha provocat que més de 700 alcaldes i alcaldesses estiguem amenaçades per la Fiscalia General de l’Estat per presumptes delictes de desobediència, prevaricació o malversació per complir una llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Una llei que permetia que la gent pogués votar de manera pacífica en un referèndum que es va acabar celebrant sota els cops de porra de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra milers de veïns i veïnes que van defensar les urnes i els col·legis electorals, i que va donar un inequívoc mandat democràtic.

L’any 1966 Nacions Unides va aprovar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional del Drets Econòmics Socials i Culturals. El primer d’aquests acords internacionals fa referència a l’espai de llibertat de les persones i la seva participació en la vida social i política. Un pacte que l’Estat va signar i que avui està en qüestió a Catalunya degut a les mesures intimidatòries que ha aplicat el govern del Partit Popular, contravenint el Conveni Europeu per a la Salvaguarda dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, la pròpia Constitució espanyola i l’Estatut.

És tasca del món local defensar tots aquests convenis, tractats i garanties a favor dels drets humans i dels drets civils i polítics, denunciar-ne la vulneració i protegir qui els defensa i, especialment, qui és represaliat per exercir-los a Catalunya i al món sencer. Perquè els drets individuals i col·lectius es defensen arreu, també des del món local.