Catalunya viu una situació d’alta tensió en la qual, més que mai, és obligació de les autoritats respectar i garantir els drets humans. Sovint la feina d’Amnistia Internacional (AI) és invisible i no es pot fer pública fins que l’organització n’emet les conclusions, però hi és i demana temps. Aquests són alguns dels fronts oberts per l’organització des de l’1-O.

El dia del referèndum, una delegació d’observadors d’AI va desplegar-se per Barcelona i va confirmar l’ús excessiu i desproporcionat de la força per part d’agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Dos dels observadors van ser testimonis directes de la càrrega policial de la Policia a l’Eixample, on els agents van disparar pilotes de goma provocant la pèrdua de visió d’un ull a una persona. Les pilotes de goma, per la manca d’exactitud i l’alt grau d’imprecisió, no poden ser utilitzades respectant els estàndards internacionals de drets humans i és per això que AI en demana la prohibició.

 

Sovint la feina d’Amnistia Internacional és invisible i no es pot fer pública fins que l’organització n’emet les conclusions, però hi és i demana temps

A l’Escola Mediterrània (Barceloneta) alguns policies van colpejar persones indefenses sense que hi hagués cap amenaça per als agents (alguns d’aquests cops a la cara), i a Aiguaviva (Gironès) un agent de la Guàrdia Civil va utilitzar un esprai de mà directament contra persones que es resistien de forma passiva i pacífica a l’operació policial destinada a decomissar les urnes.

Davant d’aquesta actuació policial, AI ha demanat a les autoritats espanyoles que obrin amb urgència una investigació exhaustiva, immediata, i imparcial sobre l’ús excessiu i desproporcionat de la força. Si es conclou que ha existit, els responsables han de ser sotmesos a procediments penals o disciplinaris. L’ús abusiu de la força per part de la policia ha de tractar-se com el que és: un delicte.

En relació a l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, l’organització demana la seva sortida immediata de presó preventiva, així com la retirada de càrrecs per sedició. Com a ciutadans i membres de la societat civil, els Jordis tenien dret a expressar les seves opinions i a organitzar reunions pacífiques de suport al referèndum i a la independència de Catalunya. Considerem que no van animar els manifestants a utilitzar la violència i que els actes esporàdics comesos per manifestants o els danys causats a vehicles policials no se’ls poden atribuir ni directament ni indirecta. Seguirem observant les actuacions penals del cas per avaluar si es respecten el dret a un judici amb les degudes garanties i el dret a la llibertat.

Pel que fa als membres del Govern en situació de presó preventiva, AI recorda que els tribunals han de garantir que les facultats discrecionals d’enjudiciament no són arbitràries o injustificades. Si, segons els tribunals, els càrrecs formulats pel fiscal general no reuneixen els requisits legals necessaris perquè constitueixin un delicte específic hauran de ser rebutjats o revisats. Des de l’organització fem seguiment de les garanties de judici just, però ara no estem en posició d’emetre una opinió sobre la pertinència dels càrrecs.