Belda & Sanjosex

→ CANÇÓ-FOLK (BankRobber)


Com deia el dramaturg italià Dario Fo, recentment traspassat, la cultura és el fonament del poble; i, sens dubte, les cançons dels avantpassats són cultura. És així com ha entès i tractat, amb tot el respecte, el repertori de cançons de transmissió oral de les comarques gironines el duet Carles Belda i Carles Sanjosé (Sanjosex). Comença Sanjosé cantant a cau d’orella “La vella filosa” com si ho fes al costat de la llar de foc mentre espetega un branquilló. Dos sàmplers amb veu d’avis apareixen encapçalant “El pomeró” i “El flubiol del meu pare”. La veu de Belda s’escolta a “El pardal”, al costat del bell so de la guitarra flamenca cedida per Quimi Portet i ben tocada per Sanjosex. Un inèdit duet artístic que signa “Per l’aliment del bon vi”, com si sempre haguessin compartit gots en una taverna, amb el so d’un acordió hipnòtic com un mantra. Hi ha moments en què el temps sembla aturar-se: eternes “La dida” o la tràgica història “Morir d’amor”, que resta com suspesa amb el violí de Coloma Bertran i el fil de veu de Sanjosex, mentre altres tonades se centren en dates de celebració antigues (“Goigs de Santa Quitèria”) o fets històrics passats per la revisió popular (“El general Bum-Bum”).

HELENA MORÉN ALEGRET