A Catalunya en aquest moment estem vivint moments molt difícils que molts pensàvem que no tornaríem a veure mai més.

Quan al 1993 vàrem decidir aturar l’activitat de la Crida a la Solidaritat després de 12 anys d’activisme en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes, ben poc ens imaginàvem que al 2017 estaríem amb la Generalitat intervinguda i el Parlament dissolt i amb una creixent repressió antidemocràtica que fa recular dia a dia les nostres llibertats individuals i col·lectives.

En positiu podem veure que en els darrers anys s’ha produït un apoderament creixent de la ciutadania i que, tot i la repressió, avui hi ha milers i milers de persones compromeses, que segueixen l’actualitat política i que estem autoorganitzades en xarxa per defensar els nostres drets nacionals i socials. Persones que som conscients que el nostre Govern legítim ha estat injustament destituït i represaliat (part és a la presó i part és a l’exili a Brussel·les). Alhora, en les nostres institucions locals, hi ha més de 700 alcaldes i alcaldesses que han estat citades a jutjats per intentar frenar la seva activitat política que exerceixen a l’empara de l’autonomia local.

 

Crec que la ciutadania ha donat mostres que no tenim por i que estem disposats a defensar les nostres institucions i el nostre país i és el moment de sortir a treballar plegats

I és que davant tenim un Estat espanyol que no només no ha estat sensible a les realitats nacionals diferenciades, sinó que històricament no ha volgut mai plantejar-se el diàleg per debatre nous marcs de relació. Des de fa anys té un propòsit involutiu i recentralitzador, competencial i econòmic i que actua per retallar a tots nivells per frenar les polítiques públiques més justes i frenar les nostres competències i les llibertats individuals i col·lectives. Només així s’entén totes les lleis del Parlament de Catalunya que han estat suspeses (llei de pobresa energètica, llei de segona oportunitat, llei d’igualtat dones i homes, nou codi civil, etc.) i que han dut a l’actual bloqueig institucional.

Crec que no és moment d’ambigüitats: o guanyem i recuperem la nostra llibertat o la repressió serà a tots els àmbits de les polítiques públiques i enfonsarà la dinàmica assolida en l’àmbit educatiu, els mitjans de comunicació, l’economia, la seguretat, en definitiva totes les àrees de Govern, acció exterior, cooperació, etc.

En aquest sentit, cal ser valents i dir obertament que amb l’aplicació del 155 han consumat un procés de bloqueig institucional que feia molt de temps que estaven impulsant i que finalment hem perdut l’autogovern de les nostres institucions i per tant  la nostra llibertat com a poble. A més,  amb tota la repressió a partir de l’1 d’octubre i després amb  les detencions s’ha conculcat l’estat de dret. Ara, si no surten ben aviat de la presó també ens conculcaran a tots els nostres drets democràtics i socials.

Cal que des d’arreu del món es pressioni perquè aquesta campanya electoral es dugui a terme amb garanties democràtiques per a totes les candidatures i que es comprometin a respectar l’aplicació dels resultats.

Crec que la ciutadania ha donat mostres que no tenim por i que estem disposats a defensar les nostres institucions i el nostre país i és el moment de sortir a treballar plegats amb el lema clar: A Catalunya cal recuperar la democràcia i la nostra llibertat!