Els drets humans constitueixen la base irrenunciable per construir un món més just, més igualitari i més digne per a totes les persones. Per això, des de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida, com a titulars de responsabilitat, hem promogut diferents accions de Sensibilització i Educació per al Desenvolupament dirigides tant a centres escolars com a la ciutadania, amb la finalitat de promoure que els drets humans siguin una realitat per a totes les persones. Complementàriament, promovem accions adreçades als titulars d’obligacions, per tal de denunciar la inoperància dels diferents governs europeus davant d’aquesta crisi humanitària.

El miratge dels drets humans a Europa s’esquerda dia a dia. Aquells països que un dia van signar la Convenció de Ginebra per a l’establiment de mesures de protecció per a les persones víctimes de guerra, ara expulsen o empresonen a les persones demandants d’asil. Aquesta és la realitat i no la podem amagar. Els estats europeus perpetuen crims contra la humanitat: deporten massivament aquells que fugen d’un conflicte o qui busca dignificar la seva vida en un altre país, permeten la mort cruel per ofegament a la Mediterrània, empresonen aquelles que arriben a casa nostra a la recerca d’una vida millor en centres d’internament o en camps militars per a refugiades. I de la mà d’aquestes accions genocides creix i s’estén el discurs feixista de l’odi i la xenofòbia.

El discurs oficial dels estats i el que retransmeten els mitjans de comunicació es limita a donar xifres i breus informacions sobre persones que s’amunteguen a les fronteres i a camps de refugiades, notes de premsa sobre reglaments, lleis i acords de dubtosa qualitat democràtica i poca cosa més. La vulneració sistemàtica del dret a la llibertat, al refugi, a l’accés als aliments, a la protecció de la infància, en definitiva, a una vida digna; ni s’esmenta ni s’albira a llegir-ho entre línies. Inacció dels governs, de tots, dels europeus, dels estatals, dels autonòmics i dels municipals. Ens cal bastir de nou els fonaments d’una societat d’acollida amb uns basaments sòlids de pau i llibertat, i ho hem de fer des de la base, des del poble organitzat.

La imatge de les persones demandants de refugi i provinents dels conflictes armats del Pròxim Orient ha col·lapsat la nostra capacitat de reacció com a organitzacions i moviments socials. Les crues imatges de persones morint –literalment– ofegades a la mar, cossos inerts a les platges o per fred als camps de refugiades, així com l’assassinat per acció o per omissió dels nostres governs, ha provocat una reacció popular de solidaritat. Ara ens cal un pas més, i aquest ha de ser posar a primera línia de l’acció política i de l’acció dels moviments socials la capacitat i voluntat real d’acolliment. El nostre país, com la resta d’Europa, necessita amb urgència revertir la situació de les persones immigrants i demandants de refugi, cal modificar les lleis d’immigració. Ens hem de preguntar si la voluntat manifesta d’acollir es materialitza en accions reals de la nostra societat cap a les persones immigrants que viuen ja a casa nostra, o les que es troben a la frontera sud. Volem acollir? Doncs ja podem començar a fer-ho, aquí i ara. Exigim als nostres governs que reaccionin d’immediat davant l’emergència.

 

El discurs oficial dels
estats i el que retransmeten els mitjans de comunicació es limita a donar xifres i breus informacions sobre persones que s’amunteguen a les fronteres

Les persones immigrants i demandants de refugi dels camps militaritzats de Grècia són el principal focus d’atenció dels mitjans i de moltes ONGD i moviments solidaris. Però cal recordar que els camps amb major nombre de persones demandants de refugi i que necessiten protecció es troben a Bòsnia, Jordània, el Líban, Hongria, Turquia, la República Centreafricana, el Sàhara Occidental, Kènia, l’Índia… Milions de desplaçades, milions de vides en mig del no-res. Paral·lelament a aquest món violentat i en estat de desesperació hi ha els senyors de la guerra, els senyors i els estats de la guerra. La nostra economia se sustenta en bona part dels negocis foscos amb les dictadures militars i en la creació de murs fronterers. La indústria armamentista ara passeja de la mà del rei d’Espanya quan visita l’Aràbia Saudita. El cap de l’Estat espanyol es congratula de visitar amb empresaris la dictadura salafista saudita, la dictadura que envaeix el Iemen, que finança econòmicament i dona suport humà i material a l’Estat Islàmic, que arrasa la vida dels que truquen a les portes d’Europa. Fem esment també del negoci de les empreses espanyoles que construeixen les gavinetes per a les fronteres dels Balcans per segar la llibertat.

La guerra i l’explotació del Sud s’acompanyen de la tracta de persones, un dels negocis il·lícits més lucratius d’Europa. Els criminals europeus obtenen 3 mil milions de dòlars l’any, el negoci de l’esclavitud. A Europa, unes 140.000 dones es troben atrapades en situacions de violència i degradació per motius d’explotació sexual, moltes d’elles esclavitzades per la prostitució fruit de la tracta de persones. Una de cada cinc víctimes de tracta és un infant. L’economia fosca del capitalisme també és a casa nostra, som una societat consumidora de persones.

Què més ens cal saber per posar-nos a enderrocar fronteres?

Desmilitaritzem el món i comencem per casa nostra. Denunciem els vincles intolerables entre l’exèrcit, el Ministeri de Defensa i els interessos privats dels polítics. Expulsem l’exèrcit de les aules, de les escoles, de les fires d’ensenyament i de la universitat. Reclamem els diners destinats a l’exèrcit per destinar-los a educació, ensenyament i recerca perquè generin futur i qualitat de vida per a totes, aquí i al Sud.
Exigim a l’Estat espanyol la modificació de la llei d’immigració i el tancament dels CIES. Exigim al govern que compleixi la Convenció de Ginebra que va signar i doni asil i refugi als que ho sol·licitin, vinguin d’on vinguin. Demanem que deixi de donar suport al tractat de la Unió Europea amb Turquia i obri les fronteres.

Exigim al govern català que trenqui relacions amb Israel i treballi per a l’alliberament del poble de Palestina i la pau al Pròxim Orient.

Exigim als nostres governs locals que actuïn en la protecció de totes les persones i demanin el tancament del CIE de la Zona Franca, on hi empresonen els nostres veïns i veïnes; volem ajuntaments que garanteixin els drets de refugi i asil de totes; i lluitin contra la pobresa des de tots els sectors, garantint l’educació sense segregació, l’accés a l’habitatge digne i en condicions; que creïn albergs per a persones treballadores temporeres de les campanyes agràries. En definitiva que facin bandera de la protecció i dignificació de la vida humana.

Perquè no volem cap més mort a la Mediterrània, cap més infant desaparegut per les màfies, cap més dona traficada i esclava sexual, perquè no volem més immigrants dormint als carrers, perquè no volem viure amb la por d’una batuda policial que assenyala pel color de la pell, i per tantes altres vulneracions dels drets humans cal que ens posem a treballar per la Pau.

Com deia Jean-Paul Sartre, “quan els rics fan la guerra són els pobres els que moren”, així doncs revoltem-nos contra el capitalisme de la guerra i generem altres formes de cooperació entre els pobles i les persones basades en la justícia social. Comencem per enderrocar les fronteres. ♦

1/5