Marta Macias
La República que no puc evitar
Vaig viure amb alegria el procés fins el 30 de setembre. El dia 1 d’octubre va ser trist, perquè malgrat el nostre esforç col·lectiu de dignitat, l’angoixa i la ràbia…
Estat d’excepció
Cal no oblidar el que ha passat a Catalunya durant els mesos de setembre, octubre i novembre de 2017. I cal no oblidar-ho perquè havent bastit un moviment cívic, pacífic i democràtic, ens ha tocat patir una resposta incívica, violenta i demòfoba per part de l’Estat.
Més enllà de l’anàlisi profunda que podem, volem i hem de fer, cal recordar que on vam posar urnes vam rebre porres, on vam proposar diàleg van respondre amb presó i quan vam parlar de drets van respondre amb querelles. La predemocràcia espanyola va ensenyar, com mai, la seva autèntica cara.
La memòria ajuda a configurar l’experiència i la intel·ligència de cada comunitat humana. Per això ens cal tenir-la i per això, des d’ONGC hem proposat a un amplíssim ventall de persones, significatives en el seu camp i reconegudes pel seu prestigi, que ens expliquin quina és la seva memòria d’aquests mesos.
Ajuntades, aquesta vuitantena de visions configuren una crònica diversa i acurada d’unes setmanes que no volem repetir i que desitgem no viure mai més. Per això tenim i fem memòria.
Gràcies a totes les veus que s’hi han sumat i a totes les persones que ho han fet possible. En moments excepcionals, un número excepcional.
Mantén-te connectat