Opinió

Catalunya pot esdevenir un referent internacional en la defensa dels drets humans en el món empresarial

Catalunya podria abanderar la defensa dels drets humans en l’àmbit empresarial i ser exemple per a la resta del món. Això serà possible si el govern català entoma amb valentia i coherència la decisió presa pel Parlament el novembre de l’any passat de crear el Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior amb capacitat sancionadora.

El 3 de novembre de 2016 el Parlament de Catalunya es va declarar, de manera unànime, favorable a la creació, en el marc de les Nacions Unides, d’un instrument internacional jurídicament vinculant que garanteixi el compliment de les obligacions en matèria de drets humans per part de les empreses transnacionals i altres empreses. Aquesta declaració insta el govern a iniciar en el termini de vuit mesos els treballs per crear i desplegar el Centre, que tindrà la missió de fer informes vinculants i cridar a comparèixer els diferents actors (responsables empresarials, comunitats afectades i ONG), així com disposarà de mecanismes sancionadors, un fet sense precedents.

A principis de març es celebrava a Barcelona el Mobile World Congress, la posada en escena mundial dels avenços del món de la tecnologia. Paral·lelament les organitzacions socials estaven reunides al II Mobile Social Congress per tal de visibilitzar la part fosca d’aquesta realitat: les vulneracions de drets humans que amaguen les grans empreses multinacionals. El sector de la tecnologia obté la matèria primera en països en guerra, com la República Democràtica del Congo on l’explotació de les mines del coltan alimenta el conflicte perquè els grups armats –incloent l’exèrcit congolès– es financen i beneficien directament del seu comerç. Quin paper tenen les empreses catalanes en aquest procés? Fins a quin punt hi estan implicades? Totes aquestes preguntes estarien resoltes a través del Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior si aquest estigués en funcionament.

La tecnologia és un exemple de com les empreses aprofiten els marcs legals internacionals que els són favorables per tal d’obtenir beneficis ingents sense garantir plenament els drets de les seves treballadores ni de l’entorn on operen. Són molts els sectors afectats i moltes les denúncies fetes des de la societat civil. En la indústria extractiva, les comunitats implicades han presentat nombroses denúncies a aquestes empreses durant els darrers anys. Les poblacions les acusen de malmetre el medi ambient i la qualitat de vida de la seva gent, obligant-les a desplaçar-se dels seus territoris, tal com ha denunciat reiteradament el poble Mapuche a Repsol YPF a l’Argentina o les comunitats guatemalenques i colombianes a la catalana Gas Natural Fenosa, entre d’altres. També, i àmpliament conegudes, són les vulneracions dels drets laborals per part de la indústria tèxtil i que les entitats, com la Campanya Roba Neta, porten anys denunciant. La marca catalana Mango n’és un exemple, però n’hi ha moltes més que subcontracten altres empreses en països on no es garanteix un mínim en les condicions laborals: jornades de treball de més de 10 o 12 hores al dia, salaris indignes, manca d’un sistema de baixes i prestacions per malaltia o maternitat, inexistència de mesures de seguretat i higiene en l’espai de treball o impossibilitat de gaudir de la llibertat d’associació.

Fins quan aquestes empreses quedaran en la impunitat? Deixarem que el nostre benestar continuï supeditat al fet que una gran part de la població mundial continuï empobrida i tingui els seus drets sistemàticament vulnerats? És hora de disposar d’instruments vinculants per posar límits legals a l’actual impunitat de les transnacionals i acabar d’una vegada amb l’asimetria legal existent. Ens trobem que, a escala global, la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament té registrats més de 3.400 acords i tractats que protegeixen les inversions mundials i estableixen marcs jurídics vinculants, però no hi ha mecanismes del mateix rang que assegurin el respecte del sistema internacional dels drets humans ni del medi ambient per part d’aquestes empreses.

El Centre és una fita fruit del treball d’incidència política del Grup Català d’Empresa i Drets Humans –format per organitzacions socials de Lafede.cat i de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia– que, des de fa més de dos anys, lluita per aconseguir que el govern català aposti per la internacionalització de l’economia basada en la defensa i el respecte dels drets humans. Una línia d’actuació ja recollida a la Llei d’Acció Exterior de 2014 que, amb la decisió l’any 2016 de creació del Centre, fa que Catalunya comenci a alinear-se amb els acords de la 26a sessió del Consell de Drets Humans de Nacions Unides que insta els governs a crear un mecanisme vinculant per a les empreses.
A nivell global, l’aprovació de la creació del Centre d’avaluació dels impactes de les empreses catalanes a l’exterior s’ha rebut com una gran notícia que dona esperança a comunitats d’arreu del món que durant anys han vist com les seves demandes no han tingut un efecte legal sobre les empreses denunciades. En el marc polític actual és imprescindible un compromís clar i contundent del govern català per impulsar-lo i situar, així, Catalunya com a país referent en la defensa dels drets humans al món.

Tono Albareda
Vicepresident de Lafede.cat