per cert

La globalització era això

La “nostra” crisi econòmica i el 15M, del qual es compleixen cinc anys, han posat en qüestió tot el sistema polític i governamental català i espanyol, i els actors que l’han protagonitzat des de la segona part del segle XX. Amb la mateixa lògica, la mal anomenada “crisi dels refugiats” si amenaça el projecte europeu és perquè, a una escala diferent, posa en qüestió la legitimitat d’unes superestructures institucionals capaces d’harmonitzar polítiques econòmiques però no de fer front als grans problemes de caràcter internacional que, en bona mesura, provoquen.

Tot i haver debatut molt, i alertat, sobre els efectes d’una globalització controlada pels poders econòmics transnacionals, ara que l’impacte ha estat fort i directe sobre nosaltres, ens ha costat reaccionar col·lectivament. Després d’uns anys de cimeres oficials centrades en problemes globals (gènere, canvi climàtic, etc.) amb presència de la societat civil, i de trobades i mobilitzacions ciutadanes que connectaven preocupacions locals i globals (fòrums socials mundials, protestes del moviment “antiglobalització”), en aquest nou cicle que es va iniciar amb les primaveres àrabs, les visions i les demandes sociopolítiques han tingut un caire molt local. La “nostra” crisi i els “nostres” processos nacionals han dificultat el pensament i l’articulació global. Només milers de persones fugint de la fam i la guerra a les portes de casa ens han “tornat” a obrir els ulls a la realitat global, i ens confronten molt directament com a ciutadans i com a organitzacions. El moviment ciutadà sorgit per respondre a l’emergència humanitària a la Mediterrània, i la dificultat de les ONG més tradicionals de canalitzar aquesta solidaritat i de convertir-la en respostes coordinades i polítiques, qüestiona tant el sistema d’ajuda internacional, la seva estructura i funcions (els ODS estan passant gairebé desapercebuts) com el fet que, en realitat, mai hagi existit una ciutadania europea prou interconnectada com per actuar de manera conjunta.

La justícia global com a nou relat col·lectiu
Al nostre país, malgrat el sector d’ONG ja estava immers en un procés de reflexió intern des d’abans de la crisi, el temps transcorregut des de l’arribada de les retallades del 2010 en endavant ens ha fet ben conscients que no hi havia prou interès social pels problemes globals o, almenys, un interès sostingut i majoritari. En l’actual conjuntura política, tot i trobar-nos en una situació de feblesa després de tot aquest període, a Lafede.cat creiem que cal jugar un paper actiu donat que s’han obert moltes finestres d’oportunitat tant pel que fa a la projecció i política exterior catalana, com a la coherència de polítiques en general. No són gaires els actors que, com nosaltres, tinguin experiència, visió i contactes a escala internacional: com a organitzacions i com a federació cal aprofitar allò que podem aportar per reconnectar amb la ciutadania i redefinir-nos.

Així, i en el marc del llarg procés intern que va cristal·litzar el 2013 amb la fusió de les federacions d’ONG de pau, drets humans i desenvolupament i en el sorgiment de Lafede.cat, ens vam adonar molt clarament de la necessitat de superar alguns termes que estaven actuant com una camisa de força conceptual (com el terme ONG) i que condicionaven fortament la imatge i l’imaginari social sobre el sector quan, en realitat, ja no responien a la manera com s’estava treballant (com ara el binari Nord-Sud). Calia, a més, transcendir les mirades respectives com a sectors especialitzats, trobar un concepte paraigües, i ressituar el marc d’actuació. A tot plegat vam arribar-hi a través de consultes i debats per redefinir la “marca” col·lectiva. Finalment es va apostar per una altra autodefinició (organitzacions) i per un nou objectiu comú: la justícia global. La junta de Lafede.cat, conscient que aquest nou relat calia aterrar-lo i omplir-lo de significat va presentar a l’Assemblea un document marc de treball on feia l’esforç de definir el concepte de justícia global: “la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant –entre d’altres– la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global”. Aquest document recull aprenentatges i, a més, dóna orientacions de com enfocar el treball de les organitzacions cap a la consecució d’unes noves relacions econòmiques, polítiques, socials, culturals, personals i íntimes.

Com a federació es treballa perquè les entitats es facin seu, de mica en mica, aquest nou objectiu comú però, també, aspirem a introduir-lo en l’agenda d’altres actors per tal d’enriquir-lo, i en l’agenda pública en general. En aquest sentit, Ahmed Galai, premi Nobel de la Pau, va visitar Barcelona en el marc del I Cicle de Justícia Global, que continuarà amb nous convidats i tallers mentre, d’altra banda, s’ha demanat a persones del món acadèmic i expertes que elaborin reflexions escrites, per tal de combinar els apropaments teòrics amb les experiències pràctiques i contrastades de treball per a la justícia global.

Local-global, efectiu i real
Per primera vegada la Conselleria d’Exteriors és una àrea central al govern, i el treball de pau i cooperació internacional es consideren part de l’acció exterior i diplomàtica. D’altra banda, la unitat social i política en relació amb el tema dels refugiats i la voluntat manifesta d’acollir-ne davant el bloqueig estatal, suposen un compromís governamental inèdit fins ara amb temes internacionals. Connectar de manera efectiva i real el més local amb el més global no només és possible sinó que és estratègic, tant per a les entitats com per al país.

La interdependència, la multidimensionalitat i la complexitat han de formar part del nostre discurs i de les nostres pràctiques però, per això, cal repensar els models organitzatius i “obrir” les organitzacions. Lafede.cat vol acompanyar les seves entitats en aquest camí i preparar-les (més democràtiques, participatives, flexibles, horitzontals) per projectar-se i treballar dins la xarxa de xarxes global. En aquest context, els temes identificats per Lafede.cat com a més útils i prioritaris són els relacionats amb l’acció de les empreses (catalanes i transnacionals) i amb les persones que busquen refugi. Lafede.cat treballa per a la consecució d’un Observatori d’Empresa i Drets Humans, en el marc de la Llei d’Acció Exterior. De la mà de la Taula per Colòmbia ha volgut vincular aquest objectiu al seguiment pràctic de casos concrets que permetin avançar en la seva implementació. D’altra banda, Lafede.cat coordina un grup de treball amb organitzacions que treballen amb persones refugiades, forma part del Comitè Català d’Acollida i de la plataforma Stop Mare Mortum i, a més, s’ha posicionat públicament en relació amb les iniciatives ciutadanes de recollida de material, amb la voluntat d’aprofitar l’avinentesa per llençar missatges de sensibilització i de reivindicació de les polítiques públiques de justícia global.

Malgrat les dificultats que comporta, i per tal de ser el més coherents possible, com a federació tenim la voluntat de treballar en i amb xarxes àmplies, amb altres actors, i amb visió europea i mediterrània. Les plataformes Pobresa Zero i Stop Mare Mortum s’han convertit en espais pràctics de connexió d’agents, problemes i propostes en el doble pla local i internacional. L’experiència de liderar un projecte europeu de comunicació (Devreporter) ens ha permès, a més, obrir el focus i accedir als espais de debat de Concord, la plataforma europea d’ONG on hem comprovat que els reptes i els anhels de moltes organitzacions i plataformes són els mateixos, i que els canvis endegats van en la bona direcció de construir i animar un nou moviment global per a la justícia global que agafi el testimoni del moviment altermundista. Continua essent molt útil el vell lema: “Globalitzem les lluites, globalitzem l’esperança”.

Per primera vegada la Conselleria d’Exteriors és una àrea central al govern, i el treball de pau i cooperació internacional es consideren part de l’acció exterior i diplomàtica