Escric aquestes línies asseguda a un avió des d’Erbil cap a Bagdad. Al Kurdistan iraquià també hi ha hagut un referèndum i també hi ha hagut conseqüències: tancament d’aeroports internacionals indefinidament, ocupació per part de l’exèrcit iraquià de les zones disputades i inseguretat política. Diria que al llarg de la història recent hi ha hagut certs episodis concrets que han sacsejat el món i han obert èpoques de canvi. Probablement estem immersos ara en una d’aquestes èpoques, amb esdeveniments importants als quals no estem acostumats i que marcaran el futur pròxim: crisi de refugiats a Europa, les revoltes àrabs, canvis polítics a Amèrica Llatina i als Estats Units, el Brexit o l’auge de l’extrema dreta a Europa combinada amb moviments socials d’esquerra on es qüestiona l’Europa del capital.

El món, la política, les fronteres i la societat evolucionen al llarg de la història. El referèndum a Catalunya és part d’aquesta evolució en un país on el dret a decidir encara no és normal. Una evolució positiva en termes democràtics i necessària en termes socials. A Catalunya s’ha de saber què opina la gent després d’anys de debats i manifestacions. Però això fa por, perquè el poder polític passa per sobre dels drets dels ciutadans. Aquí i a quasi tot arreu. Està sent un procés llarg però que està fent créixer també la cultura política de la nostra societat, que es planteja i reflexiona com vol que sigui el nostre país. I això és una evolució molt positiva.

 

El referèndum a Catalunya és part d’aquesta evolució en un país on el dret a decidir encara no és normal. Una evolució positiva en termes democràtics i necessària en termes socials

Ens enfrontem també a una crisi de la informació, on els mitjans de comunicació han perdut els valors professionals i l’ètica, on costa desxifrar què és cert i què no. Una crisi dels mitjans en un moment que són possiblement més necessaris que mai, que podrien ser l’altaveu d’aquests debats imprescindibles i que actualment actuen per tapar casos de corrupció i per manipular la societat. Mitjans al servei dels polítics. I això també crea inseguretat, vulnera el dret d’estar informat i crea conflicte social.

Ens enfrontem també a una crisi del sistema judicial on ja no només és un sistema classista que afavoreix els rics sinó que ara també està al servei del govern espanyol, afavoreix la corrupció, fa ulls cecs a accions de l’extrema dreta i empresona a governs legítims i a dirigents socials pacífics pensant que amb això s’acabarà el problema. És la fi de la separació de poders que garanteix tota democràcia. I això encara genera més problemes per a la societat. Potser per al govern no.

Semblaria que aquesta situació portaria a fer un pas enrere en els nostres drets però és a les nostres mans respondre a aquestes retallades i fer un pas endavant per poder evolucionar i crear un país lliure. La repressió i l’empresonament no fan canviar les idees. Ni aquí ni enlloc del món. Hem de defensar els nostres drets i llibertats més que mai per poder crear un país on la llibertat d’expressió, el respecte a la diversitat i la transparència estiguin garantits. On el feminisme, les energies renovables, la lluita contra la pobresa, l’acollida de refugiats i els serveis socials de qualitat facin una societat millor. Ara tenim l’oportunitat de poder construir un futur millor per a tots, sense que ens tombin aquestes lleis que protegeixen els ciutadans. D’aquí a uns anys, mirarem enrere i pensarem si ho podríem haver fet millor. Probablement sí, i llavors també haurem de pensar com continuar canviant les coses per poder fer un país encara més just.