Maria Arnal  i Marcel Bagés

→ Cançó-folk (Fina Estampa)


El duet ArnalBagés ja va convulsionar l’escena de la música tradicional amb els dos EP anteriors. Els ingredients són molt simples, una veu i una guitarra, però si som davant una proposta singular és per tres motius: per la capacitat emotiva de la veu versàtil i en alguns moments gairebé hipnòtica de Maria Arnal, per la personalitat guitarrística de Marcel Bagés, i per l’encert en la tria de les cançons. I és que la badalonina i el flixanco aconsegueixen interessar fins i tot part del públic que no consumeix música d’arrel. Al seu primer llarga durada, 45 cerebros y un corazón, hi trobem onze cançons, quatre de les quals cantades en castellà. Recuperen la tradicional “Dansa del vetlatori”, canten Joan Brossa a “La gent no s’adona del poder que té” i Vicent Andrés Estellés a “No he desitjat mai cap cos com el teu”, i aborden el tema de les fosses comunes amb la cançó que dona nom al disc, “45 cerebros y un corazón”, i que fa referència a la troballa de 45 cervells i un cor entre 104 cadàvers, en una fossa a prop de Burgos l’any 2016. La mateixa Arnal ha posat lletra a la vergonya. El seu propòsit és convertir-se en una baula més en la cadena de transmissió de la cançó popular.

Joaquim Vilarnau