La proximitat amb l’Estat espanyol fa que a ponent visquem aquests dies amb una intensitat especial. Molts veïns d’Aragó ens observen amb recel, sense entendre i molt menys compartir la barreja de tristesa, ràbia i indignació que vivim els lleidatans d’unes setmanes ençà.

Ens costa molt explicar als fronterers que això no anava d’independència. Anava sobre el dret a decidir lliurement en un estat democràtic que ha demostrat ser de tot, menys això. I, ara, va de dignitat. El Govern espanyol ha volgut gestionar el conflicte català amb l’ús de la força, l’atac a les nostres institucions i l’empresonament d’aquells que han decidit fer política, complint els mandats que se’ls va encomanar. Privar de llibertat els representants del poble equival a la captivitat d’aquells que els han triat. Els catalans, per tant, ens sentim presos d’un estat que vol imposar la seva voluntat de caire dictatorial, que no entén que la seva manera de fer no és la nostra, que no comprèn que els seus governants no ens representen. Ni gens, ni mai.

 

Respectem el poble espanyol i ho hem demostrat sobradament. Reclamo, per tant, que també ens respectin a nosaltres, així com els nostres anhels

Alguns observen esbalaïts com els lleidatans, molt majoritàriament, hem sortit al carrer com no havíem sortit abans. El passat 3 d’octubre vivíem la segona manifestació més multitudinària de la història de Ponent, després de la Diada del 2016. Amb determinació i unitat, reivindicàvem la pau als nostres carrers, fent un crit unànime a la Llibertat. La repressió viscuda el passat 1 d’octubre provocava, però, una ferida impossible de curar. Que algunes forces polítiques de l’àmbit municipal no haguessin condemnat la brutal actuació dels cossos de seguretat espanyols a les nostres contrades generava tanta decepció com indignació. Els crits d’“Àngel Ros, dimissió” ressonaven com mai pels carrers de la capital.

Recentment s’ha avivat el to de les converses prop de la frontera. Els esdeveniments de les darreres setmanes en quant a la reclusió del nostre Govern, així com dels representants de l’ANC i Òmnium Cultural, han provocat de nou durs debats sobre la legitimitat d’un estat opressor que manipula fins i tot el poder judicial. La distància entre Aragó i Catalunya és més gran que mai. Costa trobar ànimes que reconeguin els abusos de Madrid, no veuen que les seves llibertats estan essent tan atacades com les nostres. El Govern central s’ha tret la careta i castigarà tot aquell que gosi pensar diferent. Tots en som víctimes, ells també.

Respectem el poble espanyol i ho hem demostrat sobradament. Reclamo, per tant, que també ens respectin a nosaltres, així com els nostres anhels. Seguirem lluitant per la dignitat d’un poble serè, pacífic i valent, que defensa amb força la seva llibertat de pensament i, sobretot, de sentiment.